Lleida

Lleida segurament és la capital de província catalana més desconeguda (i fins i tot es podria dir més oblidada) per la major part de ciutadans d’aquest país, però no per això deixar de tenir el seu encant.

Petita ciutat situada als peus del riu Segre, i on l’agricultura i ramaderia tenen un gran pes, es observada des d’un Turó per la Seu Vella, antiga catedral de la ciutat, i que durant molts anys va ser utilitzada com a refugi i quarters en diferents guerres. Lleida es la primera gran ciutat que et trobes si vens d’Aragó, i es per això que en aquest indret les guerres han tingut un pes molt important.

En l’actualitat la nova Catedral, es troba a baix del turó, on la ciutat de Lleida ha crescut en els les darreres dècades. Durant la nostra visita, el campanar de la Seu Vella es trobava en rehabilitació, es per això que no vam poder pujar els seus 200 esglaons que et donen una visita de 360 graus del municipi de Lleida. Tot i això la visita a la Seu Vella és indispensable si visiteu la capital de la Terra ferma.

Altres coses que vam poder visitar va ser l’edifici de la Paeria, indret on es troba la casa consistorial de la ciutat i on podeu trobar en les seves plantes inferiors les restes d’antigues edificacions.

En aquest indret podreu ser testimonis en part de la història de Lleida.


Abans de parar a dinar, vam poder fer un passeig pel carrer major, centre neuràlgic de l’actual Lleida. Un carrer de més de 2 kilòmetres que podreu veure gaudir de la part més comercial de la ciutat.

Vam dinar molt bé, suposo que el fet que anéssim amb un amfitrió va fer que el lloc estigués molt escollit. Un petit restaurant situat a un dels carrers de darrera del carrer major, ens va fer que ens refresquéssim de la calor de fora. S’ha de dir que no vam menjar cargols, el plat típic de la zona, a mi m’agraden però a l’Ana no els apassionen, raó per la qual vam escollir una graellada de carn molt completa.
La tarda es va fer entre passejos i visitar de petites esglésies, un dia molt complet i molt recomanable.

Santuari de Montferri i Església de Vistabella

Avui us volem comentar una de les nostres escapades més recent, la que ens van portar a visitar dos temples religiosos molt propers entre ells i que tenen un comú derivador, totes dues van ser dissenyades pel mateix arquitecte, Josep Maria Jujol, el qual ja us hem parlat amb anterioritat en aquest bloc en motiu de la ruta modernista per Sant Joan Despí.
La primera que vam visitar va ser el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat ubicat a la localitat de Montferri (Alt Camp), i la segona l’església parroquial del Sagrat Cor de Vistabella (El Tarragonès).
El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situada a les afores del petit nucli de Montferri i sobre un petit turó, es una construcció dissenyada i començada a edificar al voltant del segle XX per l’arquitecte modernista Jujol però que per falta de diners es va tenir de deixar de construir als pocs anys de començar l’obra.

A finals del segle XX, amb l’ajut del municipi i donacions es va poder acabar i inaugurar l’any 1985, quan l’arquitecte ja feia uns quants anys havia mort.

La seva visió enmig de camps i boscos plans fan que la seva visió a mesura que ens apropem vagi guanyant molt i molt.

Els arcs que sustenten l’estructura, propis del modernisme, fan de l’interior d’aquest petit santuari, un dels més macos que hem vist.

El Santuari es pot visitar els diumenges al matí i s’ha d’abonar el preu simbòlic d’un euro per poder veure-la per dins.

L’Església parroquial del Sagrat Cor, ubicada al petit poble de Vistabella (pertany al municipi de La Secuita), es troba en una de les places interiors del nucli poblat, es per això que no té la visió tant espectacular com l’anterior que es troba aïllada en un turó.

L’església dissenyada i construïda ja en època de Jujol (abans de la guerra civil espanyola), té una construcció més sòbria i no tan espectacular com la de Montferri, però en canvi aquí destaquen els murals realitzats pel propi arquitecte (que per desgràcia i degut a la guerra civil no es troben en molt bon estat ja que es va cremar l’interior), així com unes espectaculars làmpades realitzades amb material reciclat i que només poden sortir del cap d’un creador com va ser Jujol.

L’Església Parroquial del Sagrat Cor de Vistabella també es pot visitar els diumenges al matí just abans de la missa dominicana, i si teniu sort l’home encarregat de les claus de l’església us farà cinc cèntims de la història del temple.

Si no us adormiu massa, es poden visitar totes dues en un parell d’hores, ja que es troben molt aprop l’una de l’altre, i si ens permeteu la recomanació podeu fer com nosaltres, que al camí de Montferri a Vistabella vam parar al celler cooperatiu de Nulles on podreu trobar un molt bon vi a un preu molt assequible i veure una de les Catedrals del Vi dissenyades per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. En aquest celler fan visites guiades, cosa que tenim apuntat per poder fer un dia d’aquests.

A cavall per Rodonyà

L'Ana ja havia anat en cavall, jo mai, així que aprofitant una oferta de Letsbonus vam sortir a passejar amb cavall pels voltants de Rodonyà (Alt Camp).

... faig bona pinta no? xD ...

... i el paissatge bonic...

... amb el Santuari de la Verge de Montserrat de Montferri com a fons ...

... i per acavar una bona graellada.