Sens dubte la Vall de Boí és una de les valls més boniques que té Catalunya, no tan sols per les seves vistes i paisatges, i per ser una de les entrades al Parc Natural d’Aigüestortes, el qual us vam parlar fa molt poc temps, sinó per tindre una riquesa cultural impressionant. Si, a la Vall de Boí podeu trobar un recull impressionant d’esglésies romàniques, les quals moltes d’elles tenen quasi mil anys d’història.
Nosaltres ens vam dirigir cap al Pirineu a finals de l’any passat, volíem passar uns dies a la Vall d’Aran, però vam voler fer una parada a la Vall de Boí i fer una ruta turística per les principals esglésies que es troben en aquest indret.
Segurament si us diem que mencioneu una d’elles segurament molt de vosaltres direu Sant Climent de Taüll, però aquesta no és la única, però si la més coneguda. I segurament per algun motiu subconscient o simplement perquè ens anava millor, va ser la primera parada que vam fer al camí. Vam pujar fins Taüll i vam visitar Sant Climent, per dins i fins i tot vam poder pujar al seu campanar per poder gaudir de les vistes de la Vall de Boí.
La següent parada va ser també a Taüll, a Santa Maria, església situada al centre de la localitat. Una església potser no tan espectacular com l’anterior però igualment d’una visió fantàstica.
Una vegada visitades aquestes dues preciositats de Taüll, ens vam dirigir al poble de Boí, on vam menjar una mica ja que el migdia sens havia tirat a sobre. A Boí vam visitar Sant Joan, església que vam trobar tancada a diferència de les dues anteriors i que només vam poder veure per fora.
Per desgràcia, les esglésies romàniques d’aquesta zona no es troben alienes a la crisi, i es per això que moltes no es poden visitar ja que no hi ha prou diners per pagar a una persona per mantindré aquest patrimoni obert al públic.
Ja amb l’estomac ple, i amb ganes de visitar més esglésies ens vam dirigir a Erill La Vall, lloc on es situa l’església romànica de Santa Eulàlia. Sens dubte aquesta església és una de les més maques de la Vall i que potser no té la fama d’altres però que no té res que envejar a les demés.
El dia se’ns estava tirant a sobre i no volíem arribar massa tard a la Vall d’Aran, lloc on teníem l’hotel reservat per dues nits (ja us farem una entrada comentant aquesta vall), així que ens vam dirigir a la darrera parada d’aquesta ruta cultural, Barruera, lloc on es troba l’església de Sant Fèlix. Aquesta església juntament amb les dues darreres que us hem comentat, es troba tancada, raó per la qual només la vam poder visitar per l’exterior.
Com podeu veure el dia va ser molt profitós, 5 de les més representatives esglésies romàniques de la Vall de Boí en poc menys de 8 hores, potser algun altre dia tornem a pujar i acabem de recórrer les altres esglésies de la vall, per ganes no quedarà.
Ara toca esxplicar la segona part d'aquell petit viatge, la Vall d'Aran.
Havíem reservat una habitació al centre de Vielha, ja que havíem de passar dues nits a la Vall.
El primer dia el vam utilitzar per visitar la part nord de la comarca, vam arribar fins a França, a Sant-Beat, per començar a baixar visitant els pobles d’aquella zona. Primer Les, Bossòst, Arrós, Vilac...
Fotografia: Les
Tots aquests poblets situats a la vorera del Riu Garona estan basats en la mateixa arquitectura, església romànica, i vila crescuda al voltant de la mateixa.
Després de visitar tot aquesta zona, vam voler tornar a Vielha per descansar una mica i anar a sopar, teníem mitja pensió a l’hotel, així que no ens teníem de preocupar per res.
El dia següent el vam aprofitar per veure el centre de Vielha, cosa que ja havíem fet a la tarda-nit del dia anterior. Vielha, la localitat més gran de la Vall, i que segurament molts de vosaltres ja haveu visitat, no la qualificaríem com una vila on pots fer moltes coses, però com la resta de pobles de la vall, té els seus petits encants.
Fotografia: Església de Vielha
Tot seguit vam continuar visitant la vall d’Aran, i ens vam dirigir cap a la zona més est d’aquesta.
Vam visitar Betrem, Escunhau, Arties i Salardú, poblets tots ells molt encantadors.
Fotografia: Sant Sernilh de Betren
Ja començava a fer-se tard, i havíem de baixar cap a Tarragona, així que iniciada la tarda vam agafar el cotxe per tornar a casa, això si, fent alguna parada per fer les darreres fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada