Pessebre de sorra de La Pineda, Nadal de 2013

Ja farà quasi dos anys us vam parlar sobre el tradicional Pessebre que es realitza a la Platja de La Pineda (Vila-seca) durant les festes nadalenques.


Nosaltres vam aprofitar el matí del diumenge per apropar-nos a aquest indret de la Costa Daurada i així de gaudir de la construcció de sorra.

Hem de dir que potser no ens va agradar tant com en l’anterior ocasió que vam assistir, però tot i així té molt de mèrit fer el que fan els artistes.


Potser destacaríem el graffitero, molt ben realitzat, i el caganer, que s’ha de buscar que a primera vista no és visible.


Sembla ser que aquest any la temàtica volta sobre l’art del carrer i com a fons la ciutat de Barcelona, ja que s’intueixen en l’horitzó monuments típics d’aquesta ciutat.




Hi heu estat? Us ha agradat aquest any?, ens agradaria saber la vostra opinió.

Racó del Carnívor (Tarragona)

Sou de bon menjar? O millor dit, sou de molt menjar? Doncs avui us parlarem d’un restaurant que us anirà com anell al dit, es tracta del Racó del Carnívor, local situat als voltants del centre de Tarragona, que podreu menjar tot el que vulgueu a un preu molt assequible.

No és un buffet lliure, sinó que és un restaurant tradicional on el seu plat fort són les “costelles a dojo”.

Que vol dir aquest concepte de “costelles a dojo”, molt simple, tu pagues per un plat de costelles (amb la seva patata al caliu i una mica d’amanida) i si te les acabes pots demanar més costelles de porc, i així fins que el teu cos digui prou.

Aquest plat no té un preu massa elevat, 16 euros, una mica més que un buffet lliure, però també s’ha de dir que la qualitat és molt diferent, la carn, així com les salses que acompanyen tant a la carn com a la patata, són molt bones.

A part de les costelles, també podreu torbar més varietat de carn, que si “pinxitos”, ..., però en aquests casos no es pot repetir.

Si aneu varies persones i tots mengeu costelles, al final de l’àpat és pot veure una imatge bastant peculiar, ja que les restes d’ossos és van posant en un plat situat estratègicament al centre de la taula. Si sou aprensius no mireu la següent imatge ;)

Què? us animeu a menjar “costelles a dojo”, en quedareu ben servits!

Night & Shop Tarragona

El Night & Shop Tarragona és un esdeveniment que es realitza a Tarragona cada 4 o 5 mesos. En ell les botigues del centre estan obertes fins la mitjanit per fomentar el comerç. Nosaltres ens vam deixar caure en l'edició d'aquest darrer cap de setmana.

El Quadern a Pisa i Flòrencia

Pisa i Florència, aquestes dues ciutats de la Toscana italiana, comparteixen una mateixa qualitat, posseeixen dos dels complexos catedralicis més bonics de la vella Europa.

Aquests complexos tenen la mateixa estructura, una catedral principal (Duomo en italià), de gran bellesa en el seu exterior, però que el seu interior és més auster (sobretot la de Florència), un campanar o campanil separat de l'estructura principal (la famosa torre inclinada en el cas de Pisa), un baptisteri situat al davant de la façana principal del Duomo i una enorme cúpula que posa el cop de gràcia final a aquestes magnífiques construccions.

Florència (Firenze en italià) és una ciutat situada al nord de la regió central d'Itàlia, capital i ciutat més poblada de la província homònima i de la regió de Toscana, de la qual és el seu centre històric, artístic, econòmic i administratiu.

Però a Florència podem trobar moltes més coses, per alguna cosa li diuen la ciutat de l'art, i entre totes aquestes meravelles artístiques, m'agradaria destacar el Ponte Vecchio.

El Quadern a La Rioja

La Rioja és una comunitat autònoma espanyola, però a part d'això és una regió coneguda per un producte, el vi. La Denominació d'Origen Qualificada Rioja és una de les més reconegudes i prestigioses de la península ibèrica.

Aquesta denominació curiosament no tan sols engloba la comunitat autònoma sinó que pren part d'àrees adjacents a ella. Per la diversitat orogràfica i climàtica es distingeixen tres subzones de producció -Rioja Alta, Rioja Baixa i Rioja Alabesa.

De la Rioja Alabesa podem destacar la cellers del Marqués de Riscal, no tan sols pels seus vins, sinó per l'hotel que Frank Gehry va construir allí, el mateix arquitecte que el Guggenheim de Bilbao.

Però no tot són vins a la Rioja, també podem destacar zones de culte com el complex format pel Monestir de Suso i Yuso (a baix) situats a San Millán de la Cogolla i que van ser declarats per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.

Zoo de Barcelona

Un altre lloc típic de Barcelona és el Zoo, qui no ha anat algun cop al Zoo de Barcelona.

L’Ana ha anat bastants cops, té un passat molt relacionat amb el Zoo, jo, només havia anat un cop, quan estudiava E.G.B, si que fa d’anys d’això!

En aquest Zoo, com en la majoria d’aquests indrets, podem veure animals de tots els racons del planeta, que si lleons, pingüins, ..., però també animals de casa nostra, llops, vaques, ...

Segurament els que més gaudeixen de llocs com aquests són els petits, i els grans al veure les cares de les criatures, però no per tenir una edat no aniràs mai més.

Només entrar al zoo ens vam dirigir a l'aquàrium per poder veure l’actuació dels dofins, que si saltets, que si moneries, bé en aquest cas serien dofineries, que et fan riure una mica, per continuar amb un passeig per les diferents zones d’animals.

Segurament des de que no està el Floquet de neu, el Zoo ha perdut una mica del seu encant, però no per això deixa de ser una visita agraïda per passar un dia entre animals.

A continuació us deixem amb unes quantes fotos més del Zoo de Barcelona:

Barcelona des de les alçades (Mirador de Sarria i Castell de Montjuïc)

Una bona part d’aquest estiu l’hem passat a Barcelona. L’Ana va voler aprofitar-ho per ensenyar-me parts de la ciutat que jo desconeixia. Uns d’aquests indrets són el Mirador de Sarrià i el Castell de Montjuïc, dos llocs que tenen en comú que es pot visualitzar la ciutat des de les alçades i amb una perspectiva total de la ciutat comtal.

El Mirador de Sarrià, és un mirador situat a la carretera que porta cap al Tibidabo, i des d'on es veu la ciutat amb el Mediterrani de fons.

Es pot veure la Sagrada Família, com s’alça majestuosa enmig de la ciutat, la Torre Agbar amb la seva forma peculiar i molts més llocs característics de Barcelona.

Des del Castell de Montjuïc (ubicació) la visió és justament de l’altre angle.

Després de varies reformes durant segles anteriors, el segle XVIII és quan la fortificació prengué l’actual forma en que el podem visitar avui dia. Propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es pot visitar de forma gratuïta.

Degut a la seva ubicació, podem veure Barcelona des de les alçades, així com el port, i bona part del mar si el temps ens acompanya.

Dels dos indrets, en quin lloc es pot veure millor Barcelona?

Que hi ha algú?

Fa més de tres mesos que no publicàvem res, ves a saber, potser els pocs seguidors que teníem han marxat o potser encara esteu aquí. No és que ens haguéssim oblidat del bloc, sinó que portem uns mesos una mica enfeinats i no hem trobat cap moment per escriure.

Volíem fer aquesta entrada per dir-vos que encara estem aquí, i amb moltes coses noves per explicar-vos, que si una escapada a La Rioja, un vol per veure una de les ciutats més artístiques del món i altres tastets que hem pogut anar fent en aquests mesos de desconnexió del bloc.

Tenim un bagul de viatge ple de cuinetes, escapades, i altres moments que conformen el Quadern de Viatge.

L'Arrosseria (El Serrallo)

Avui us volem parlar d’un restaurant situat al barri marítim de la ciutat de Tarragona, L’Arrosseria. Potser no és el més important de la zona, però si que és un dels llocs més econòmics que podem trobar en aquest barri, i per un arròs ràpid és un bon indret.
Nosaltres hem anat dues vegades recentment, curiosament totes dues mitjançant un val descompte que vam poder adquirir a la web Groupon.

Oferien en totes dues ocasions un primer plat a escollir entre amanida, calamars o musclos, i de segon una paella, carn o peix a escollir. Al tractar-se un restaurant del port vam agafar en totes dues opcions l’especialitat de la casa, arròs. Tot això per 25 euros dues persones, no està gens malament oi!
La paella la podíem escollir entre caldosa o no, ens vam decantar per una paella marinera convencional, i la veritat és que es un lloc on es menja força bé.

El lloc és tranquil, no està massificat, i podeu escollir entre menjar a la terrassa exterior o dins el local. Disposen d’un entresol molt tranquil, i refrigerat per casos de calor extrema.

El primer cop vam fer l’àpat al migdia, mentre que la segona vegada vam anar de nit. Potser a nosaltres ens agrada més fer un bon arròs al migdia, però a la nit també ens va caure al cos de meravella.

Ja sabeu si voleu menjar al Serrallo i sortir una mica dels restaurants típics on potser us deixareu una bona pasta, l’Arrosseria és un abona elecció.

Lleida

Lleida segurament és la capital de província catalana més desconeguda (i fins i tot es podria dir més oblidada) per la major part de ciutadans d’aquest país, però no per això deixar de tenir el seu encant.

Petita ciutat situada als peus del riu Segre, i on l’agricultura i ramaderia tenen un gran pes, es observada des d’un Turó per la Seu Vella, antiga catedral de la ciutat, i que durant molts anys va ser utilitzada com a refugi i quarters en diferents guerres. Lleida es la primera gran ciutat que et trobes si vens d’Aragó, i es per això que en aquest indret les guerres han tingut un pes molt important.

En l’actualitat la nova Catedral, es troba a baix del turó, on la ciutat de Lleida ha crescut en els les darreres dècades. Durant la nostra visita, el campanar de la Seu Vella es trobava en rehabilitació, es per això que no vam poder pujar els seus 200 esglaons que et donen una visita de 360 graus del municipi de Lleida. Tot i això la visita a la Seu Vella és indispensable si visiteu la capital de la Terra ferma.

Altres coses que vam poder visitar va ser l’edifici de la Paeria, indret on es troba la casa consistorial de la ciutat i on podeu trobar en les seves plantes inferiors les restes d’antigues edificacions.

En aquest indret podreu ser testimonis en part de la història de Lleida.


Abans de parar a dinar, vam poder fer un passeig pel carrer major, centre neuràlgic de l’actual Lleida. Un carrer de més de 2 kilòmetres que podreu veure gaudir de la part més comercial de la ciutat.

Vam dinar molt bé, suposo que el fet que anéssim amb un amfitrió va fer que el lloc estigués molt escollit. Un petit restaurant situat a un dels carrers de darrera del carrer major, ens va fer que ens refresquéssim de la calor de fora. S’ha de dir que no vam menjar cargols, el plat típic de la zona, a mi m’agraden però a l’Ana no els apassionen, raó per la qual vam escollir una graellada de carn molt completa.
La tarda es va fer entre passejos i visitar de petites esglésies, un dia molt complet i molt recomanable.

Santuari de Montferri i Església de Vistabella

Avui us volem comentar una de les nostres escapades més recent, la que ens van portar a visitar dos temples religiosos molt propers entre ells i que tenen un comú derivador, totes dues van ser dissenyades pel mateix arquitecte, Josep Maria Jujol, el qual ja us hem parlat amb anterioritat en aquest bloc en motiu de la ruta modernista per Sant Joan Despí.
La primera que vam visitar va ser el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat ubicat a la localitat de Montferri (Alt Camp), i la segona l’església parroquial del Sagrat Cor de Vistabella (El Tarragonès).
El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situada a les afores del petit nucli de Montferri i sobre un petit turó, es una construcció dissenyada i començada a edificar al voltant del segle XX per l’arquitecte modernista Jujol però que per falta de diners es va tenir de deixar de construir als pocs anys de començar l’obra.

A finals del segle XX, amb l’ajut del municipi i donacions es va poder acabar i inaugurar l’any 1985, quan l’arquitecte ja feia uns quants anys havia mort.

La seva visió enmig de camps i boscos plans fan que la seva visió a mesura que ens apropem vagi guanyant molt i molt.

Els arcs que sustenten l’estructura, propis del modernisme, fan de l’interior d’aquest petit santuari, un dels més macos que hem vist.

El Santuari es pot visitar els diumenges al matí i s’ha d’abonar el preu simbòlic d’un euro per poder veure-la per dins.

L’Església parroquial del Sagrat Cor, ubicada al petit poble de Vistabella (pertany al municipi de La Secuita), es troba en una de les places interiors del nucli poblat, es per això que no té la visió tant espectacular com l’anterior que es troba aïllada en un turó.

L’església dissenyada i construïda ja en època de Jujol (abans de la guerra civil espanyola), té una construcció més sòbria i no tan espectacular com la de Montferri, però en canvi aquí destaquen els murals realitzats pel propi arquitecte (que per desgràcia i degut a la guerra civil no es troben en molt bon estat ja que es va cremar l’interior), així com unes espectaculars làmpades realitzades amb material reciclat i que només poden sortir del cap d’un creador com va ser Jujol.

L’Església Parroquial del Sagrat Cor de Vistabella també es pot visitar els diumenges al matí just abans de la missa dominicana, i si teniu sort l’home encarregat de les claus de l’església us farà cinc cèntims de la història del temple.

Si no us adormiu massa, es poden visitar totes dues en un parell d’hores, ja que es troben molt aprop l’una de l’altre, i si ens permeteu la recomanació podeu fer com nosaltres, que al camí de Montferri a Vistabella vam parar al celler cooperatiu de Nulles on podreu trobar un molt bon vi a un preu molt assequible i veure una de les Catedrals del Vi dissenyades per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. En aquest celler fan visites guiades, cosa que tenim apuntat per poder fer un dia d’aquests.

A cavall per Rodonyà

L'Ana ja havia anat en cavall, jo mai, així que aprofitant una oferta de Letsbonus vam sortir a passejar amb cavall pels voltants de Rodonyà (Alt Camp).

... faig bona pinta no? xD ...

... i el paissatge bonic...

... amb el Santuari de la Verge de Montserrat de Montferri com a fons ...

... i per acavar una bona graellada.