Intentarem fer un petit resum del que vam veure, així com alguna explicació sobre el terreny per qui vulgui visitar la zona.
La comarca de la Garrotxa combina moltes coses, parc natural de volcans, pobles petits amb molta història, i un paisatge que fa la seva visita d’allò més agradable.
Al igual que vam fer amb Menorca volem començar amb el mapa del viatge, on es pot veure sobre el terreny els llocs que vam visitar durant el cap de setmana que vam passar a la Garrotxa.
Planejar l'escapada
Com us apuntava en Francesc amb l'anterior entrada, és moment d'explicar-vos la nostra escapada a la Garrotxa.És un dels indrets que teníem apuntats i que tard o d'hora volíem visitar. És per això que quan va sortir un val de descompte a la web Groupalia d'una casa rural (l'Illa Riudaura) a la zona, no ens ho vam pensar. Per 44€/nit gaudiríem d’un entorn privilegiat i un apartament totalment equipat, amb un regal de benvinguda (una ampolla de vi, formatge i llonganissa típics de la zona).
Vam agafar dues nits, per escapar-nos un cap de setmana, que aprofitaríem per visitar la zona volcànica i els pobles més destacats dels voltants.
La reserva la vam fer efectiva, només adquirir el val, per a poder-la gaudir a principis del passat mes de juliol. Vam escollir un apartament de la planta superior.
L’illa d’apartaments forma part d’un complex amb més cases, que disposa de zona de jocs per als més petits i una piscina que també podreu fer servir.
Vam estructurar l’escapada de la següent manera:
Divendres a la tarda vam aprofitar la pujada a la Garrotxa per parar a alguns pobles de la Vall d’en Bas: Hostalets d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas i les Preses, des d’on vam dirigir-nos a l’apartament (que pertany al poble Riudaura) i ens vam registrar.
Dissabte volíem aprofitar per veure el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Volcà de Santa Margarida, Croscat, Fageda d’en Jordà, acabant el dia als municipis de Santa Pau i Sant Privat d’en Bas.
Diumenge, com que ja havíem de deixar l’apartament, vam posar rumb a l’est cap als pobles de: Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú.
Un cop presentat l’itinerari amb tot allò que vam fer, us explicarem les nostres experiències en dues entrades:
La primera tractarà del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A la segona us presentarem els pobles que vam visitar durant la nostra escapada.
Esperem que us sigui útil i us agradi.
Bon viatge!
La Zona Volcànica
Com que resulta impossible visitar tot el Parc en un sol dia, vam voler centrar-nos en els tres llocs de més renom de la zona: els volcans de Santa Margarida i Croscat, i la Fageda d’en Jordà.
VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA:
És el primer que vam visitar un cop aparcat el cotxe a peu del volcà.
El camí que porta de manera directa al cràter des de l’aparcament és d’uns vint minuts caminant. Vigileu perquè hi ha moments en que les pendents són fortes, però és un passeig que es pot fer sense massa dificultat.
LA FAGEDA D’EN JORDÀ:
No té pèrdua, la trobareu fàcilment, també amb una àmplia zona d’aparcament i pic-nic, acompanyada d’un centre d’informació del parc i lavabos.
Des d’allí s’hi poden agafar també carruatges que us portaran per la zona tot gaudint d’un altre punt de vista.
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
És potser un dels més coneguts de la zona.
És el que presenta el con més gran de tota la península, a més de tenir una forma de ferradura. Sembla ser que és un dels més recents de tots, i és peculiar perquè el cràter es troba en una de les seves vessants.
Al cim podreu observar també les restes d’una antiga torre de defensa.
Durant vint-i-cinc anys, d’aquí, van anar obtenint greda!
Nosaltres, com que no vam seguir cap ruta que enllaces els tres indrets, i vam anar deixant el cotxe a prop de cada zona, vam finalitzar tornant a l’aparcament de la Fageda per menjar un entrepà a la zona de pic-nic.
Des d’allí vam anar a Santa Pau però... això ja us ho explicarem amb tots els altres pobles.
Així doncs nosaltres compartim, com sempre, què vam fer, però us tornem a dir que hi ha nombrosos itineraris pel parc, molts volcans i llocs per descobrir, i que aquests tres indrets els podeu fer també amb una mateixa passejada.
Jo ja hi havia estat uns quants cops tant a la Fageda com al Croscat. En canvi, per a en Francesc tot era nou, així com també per a mi el Santa Margarida.
He de dir que em va agradar molt la pujada, la sensació d’arribar fins dalt i anar baixant al cràter i arribar-te a l’ermita. Un lloc molt agradable i pintoresc.
Em fa la sensació que a en Francesc tots tres llocs li van agradar força i alhora el van sorprendre.
Així que potser el dia de demà hi tornem amb algú més.
Pobles de la Zona
A la segona entrada ja us vam apuntar quins van ser, i aquí us en detallarem una mica alguns aspectes:
ELS HOSTALETS D'EN BAS:
Els Hostalets, poble pertanyent al municipi de la Vall d'En Bas, des dels seus inicis al S. XVIII, ha experimentat un creixement moderat i sostingut, amb trets urbanístics remarcables, que conserven la rusticitat original i autòctona d'aquest indret. Una de les imatges més belles i conegudes del poble, en què pintors i fotògrafs l'han immortalitzat al llarg de la història, és el carrer Teixeda. Destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l'una al costat de l'altra.
Sorprèn, en temps de floració de les plantes, l’univers de colors que es pot divisar en el carrer Teixeda. Nosaltres al anar al juliol, les balconades encara no presentaven el seu millor aspecte, però si que es podia intuir que aquell indret era sens dubte un lloc per deixar-s’hi caure. Una altre imatge que realment impacta d’Els Hostalets, es al seu darrera, unes muntanyes que fan del seu fons, una bella imatge per recordar.
Sant Esteve, actual capital administrativa de la Vall d'en Bas, s'alça sobre un petit turó que domina una àmplia plana de camps de conreu. Ja al segle XII, una aglomeració de cases es concentraven als voltants de l'església parroquial, al punt més alt del poble. Carrers, passos porxats i carrerons esglaonats s'han anat allargant fins al pla, donant lloc a noves urbanitzacions i a un dinàmic sector industrial.
Potser Sant Esteve no posseeix l’encant d’Els Hostalets, però si val molt la pena pujar-hi fins al seu nucli antic, on una església iniciada amb l’estil romànic presideix la plaça principal del poble. Una vegada us trobeu a dalt del turó, podeu visualitzar gran part de la Vall d’En Bas, que es mostra ben verda enmig de grans muntanyes.
Les Preses destaca pels seus atractius paisatgístics. Són visitables la Reserva Natural del Volcà Racó, la Fageda del Corb i el Parc de Pedra Tosca. La plana i la muntanya s'hi alternen d'una manera harmoniosa, amb conreus i boscatges. Les ermites de Sant Martí del Corb i la de Sant Miquel del Corb (romàniques) en fan palesa l'antiguitat. L'espectacle volcànic de la comarca de la Garrotxa és present al municipi en diversos aspectes, el més espectacular dels quals és l'Àrea Recreativa de Xenacs, mirador natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Nosaltres vam intentar accedir al mirador de Xenacs, però degut a que el temps no era massa bo, va començar a plovisquejar una mica, i que la nit començava a caure, vam decidir no arribar-hi fins a dalt de tot. S’ha de dir que tot i que la carretera d’accés al mirador està ben conservada, és molt estreta, així que heu de tenir cura si decidiu pujar-hi fins a dalt.
La vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran de l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articulà un nucli urbà que cohesionà el poblament. A més d’una fesomia típicament medieval (amb muralles, carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable, tot i que les principals virtuts del recinte són l’austeritat dominant i el caràcter pràctic i funcional que revelen les pedres. La vila de Santa Pau va ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1971.
La primera visió que tens en arribar a Santa Pau, es la de que et trobes davant d’un poble amb una història important. Una vegada has accedit dins les muralles i passejat pels seus carrers, pots contrastar que et trobes en un lloc molt peculiar, ple d’encant. Nosaltres vam decidir seure en una de les cafeteries de la plaça principal, on l’església s’alça de forma imponent, i gaudir d’una estona de relax. Les vistes que s’obtenen de la perifèria acaben de fer de la visita de Santa Pau, una parada indispensable al visitar la comarca. Dins el municipi de Santa Pau, també es troben les parts més importants del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, com són els volcans de Santa Margarida, Croscat i la fageda d’en Jordà, llocs que vam visitar en la nostra ruta.
El nucli més primitiu de Sant Privat, el tercer poble de la Vall d'en Bas que vam visitar, s'assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. Presideix l'horitzó un altiu penya-segat on es recullen les aigües de boscos i cingleres, donant lloc a un espectacular salt d'aigua, conegut com el Salt del Sallent. L'església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s'hi accedeix per un pòrtic amb volta, per sota d'una de les cases.
El fet d’accedir al centre de Sant Privat per sota d’una de les cases li dóna un cert encant, tot i que una vegada has entrat a la plaça i admirat l’església, poc més pots fer-hi allí. Nosaltres vam fer un petit passeig pels carrers, més aviat hauríem de dir carrer, i tornat al pàrquing que es troba fora del grup de cases.
Riudaura està situat en el límit amb la comarca del Ripollès, tancat de muntanyes i boscos, és molt visitat per excursionistes, donat que té moltes rutes per a practicar el senderisme. Poble amb un gran tipisme per les seves cases i els seus carrers de pedra. La història documentada de Riudaura comença amb la fundació del priorat benedictí de Santa Maria al segle IX. De l'antic monestir romànic avui en dia només en resta una torre circular.
Ja que estàvem allotjats a la perifèria del nucli de Riudaura, vam decidir en una d’aquestes anades i tornades al poble, aturar-nos uns minuts per veure com era el poble. La visita va ser d’això, d’uns minuts, perquè la veritat hi ha molt poques coses a veure en aquest municipi. Una església, que curiosament no es troba en el centre del casc antic, es podria dir que és el més remarcable de l’indret. Els carrers empedrats de tota la vida, estan acompanyats per noves urbanitzacions de xalets que li acaben de donar una mica de vida al lloc. Pel que vam veure, rectifiqueu-nos si ens equivoquem, Riudaura ha crescut en l’actualitat com a lloc de segones residències per la gent de la comarca. Com veieu, no el destacaríem massa dins d’aquesta ruta de pobles de la Garrotxa.
Sant Joan les Fonts està format pels nuclis de Begudà, la Canya i el poble que li dóna nom. Sant Joan les Fonts mostra un passat que es reflexa en grans exemples de patrimoni natural, cultural i arquitectònic emmarcats dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El nucli antic de Sant Joan les Fonts amaga un passat medieval que es reflecteix en els seus edificis i en el pont que creua el riu Fluvià al seu pas per la vila.
Sant Joan Les Fonts era un dels llocs que teníem marcat des d’un inici que volíem visitar. Només arribar-hi vam anar cap a l’antic monestir benedictí. Un edifici en estil romànic de tres naus, on predomina de forma molt clara el color vermellós de la seva pedra. El campanar, així com la sagristia, daten del segle XVIII. Un altre punt d’interès del poble, i que va ser el segon en visitar, va ser el pont medieval, construït amb pedra volcànica, i que travessa el riu Fluvià i que uneix el nucli de la vila amb l'actual església i amb el barri de Castanyer. L’església enganya, ja que la seva construcció es relativament molt recent, tot i que sembla que presideixi el turó des de fa molts segles.
El petit terme municipal de Castellfollit de la Roca està limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca l'espectacular cinglera basàltica. El perfil de l'església i les cases penjant damunt de la cinglera basàltica, a tocar el precipici, s'ha convertit en una de les imatges més fotografiades i pintades de Catalunya; però és també un magnífic mirador natural des del qual es poden observar les valls dels dos rius. L'espadat de basalt on s'assenta el poble té més de 50 m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud, i és la conseqüència directa de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d'anys.
Nosaltres vam voler fer les dues fotografies típiques del lloc, és a dir, una des del mateix poble, al mirador que es troba a l’església de Castellfollit, ben just al final de la cinglera, i una segona fotografia, a la part baixa del municipi, on es pot veure la cinglera basàltica en tota la seva plenitud. Un lloc magnífic, que no pot faltar en qualsevol ruta que es faci per la Garrotxa.
Besalú és un dels conjunts medievals més importants i ben conservats de Catalunya. La seva situació geogràfica va afavorir que s'hi instal.lés poblament humà ja en temps reculats i que hagi estat un lloc de trobada de diverses cultures, que han enriquit el patrimoni monumental de la Vila. Mentre passegeu pels carrers i places, que mantenen un fort sabor medieval podreu conèixer i visitar els diferents elements patrimnials que la fan tan singular. El 1966, Besalú fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.
Besalú va ser el darrer poble que vam visitar, i tot i que tots dos ja havíem estat amb anterioritat, no podia faltar en la nostra agenda de llocs a visitar. Besalú té l’encant dels pobles medievals, com si el temps s’hagués aturat en els seus carrers i no haguessin passat els segles per la vila. Un pont espectacular, segurament una de les joies arquitectòniques de Catalunya, donen el pas a un entramat de carrers empedrats que conformen el nucli antic. Com a curiositat, al costat de l’església de Sant Pere, han obert un museu de miniatures i microminiatures que vam voler visitar, la de coses que la gent port arribar a esculpir dins l'ull una agulla de cosir.
Esperem que us hagi agradat, i que tingueu ganes de fer com nosaltres, i anar a una de les zones més maques de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada