Now Playing Tracks

Restaurants a Tarragona: El Molí 2002

Al principi de començar a adquirir vals de descompte, suposo que per tractar-se de la novetat, ho adquiríem tot, o bé quasi tot el que sortia de menjar a Tarragona. Això ha fet que haguem pogut gaudir de grans àpats i altres que precisament no passaran a la història. Hem après la lliçó i ens hem tornat una mica més selectius i ara ens ho mirem una miqueta més abans d’adquirir la compra.

Fa uns mesos vam trobar a la web Groupalia una oferta que semblava força interessant, 19 euros per parella per sopar al restaurant el Molí 2002 situat al casc antic de la ciutat tarragonina. Vam dir, sembla que el lloc, que personalment jo desconeixia, i l’oferta és interessant, l’agafem i així ja tenim menjar per un dia que sortim a passejar per la nit. A més el menú era molt semblant al que havíem gaudit a l’Auriga, restaurant que ens va deixar un bon gust de boca i que es troba paret amb paret amb El Molí 2002.

Però a partir de llavors la cosa no va tirar massa bé. Primer de tot al tractar-se d’un restaurant molt petit, 5 o 6 taules com a molt, no vam trobar facilitats per reservar, i a més a l’hora de fer-ho no vam trobar massa ajuda per la propietària del lloc. Vam anar un divendres a la nit, el temps, tot i tractar-se de l’hivern, no era massa fred pel que la nit no pintava massa malament.

El val que havíem adquirit consistia en un entrant a compartir i escollir entre Torrades amb paté ibèric, Endívies al roquefort o Rissotto del dia; un plat Principal a triar, un per comensal entre Fricandó de vedella amb saltat de bolets, Lluç al gingebre amb toc d’alfàbrega o Costelles de xai amb guarnició; acompanyat per una ampolla de vi negre Criança Cabernet Sauvignon “Casa Mariol” (DO Terra Alta).

Vam escollir el plat de paté ibèric per començar. Que voleu que us digui del plat, 5 torrades contades, tot i que després ens van portar més, amb un tros de paté al mig que gaire goig no feia, i tampoc no cal dir que no vam gaudir massa del plat.

image

De segon tots dos vam escollir lluç, bo, però no de festival. Jo no sóc gaire de peix, per tant perquè em sorprengui un plat ha d’estar molt ben fet, i per desgràcia no va ser el cas.

image

L’elecció del vi no es dolenta, però tenint en compte que en el menú es podria escollir peix, no hagués estat malament que ens haguessin deixat escollir un vinet blanc.

Com us hem explicat l’experiència no va ser del tot bona, i després de parlar-ne, difícilment ens tornaran a trobar a El Molí 2002.


blog comments powered by Disqus

2 notas

  1. anntumay ha reblogueado esto desde quaderndeviatge
  2. quaderndeviatge ha publicado esto
To Tumblr, Love Pixel Union