Doncs a mi també :)
Ja sabia que en Francesc en duia alguna de cap pel pont de la Constitució. Però va saber lligar-ho tot i anar administrant la informació a poquet a poquet, en contra del que la meva impaciència reclama.
Ja dic que ell ja s'havia encarregat de deixar-ho tot més o menys lligat.
Els que em coneixeu sabreu que sóc una persona bastant organitzada i metòdica, tot i que no per això em desagrada la improvització!.
En llevar-nos vaig haver de fer una petita maleteta tot i no saber on aniríem i tenint en compte que ens trobàvem al mes de desembre.
Després de dues hores de trajecte en cotxe, entre les quals ens vam parar al costat de la carretera a fer un mos, i tot mirant de reüll el GPS sense que em donés cap pista, arribàvem a un poblet de Terol.
En Francesc m'havia elaborat un petit dossier amb informació de la zona (ara enteneu això de la meva organització...) que em va lliurar dins el cotxe quan entravem a La Freixneda.
Ell no ho sabia, però jo de petita hi havia passat algun estiu per la zona. Però la veritat és que ni en tenia record, ni es pot comparar una cosa amb l'altre.
Vam entrar al petit poble, situat a la comarca del Matarranya, molt acollidor. Us podoeu fer a la idea que a principis de desembre feia fresqueta, així que el poble tranquil, marró, gairebé desert... donava una sensació especial.
De les primeres coses que vam fer va ser pujar fins a l'església, des d'on hi ha unes vistes espectaculars de tota la vall, i pujar fins al castell del que queda una torre i poca cosa més. La veritat és que la posta de Sol des de les alçades del poble entre el silenci i la calma, s'ha de gaudir.
L'allotjament també formava part de la sorpresa, i és que ens vam allotjar a La Grancha, un hotel rural preciós! Decorat amb bon gust, personal amable, còmode i tranquil.
Em sembla que en Francesc va trobar un bon preu per booking i vam passar la nit a una habitació, concretament a "La Cabaña", molt acollidora que tenia un llit de matrimoni, un segon llit individual i bany. A més ens entrava l'esmorzar: un suc de taronja, cafè o infusió, un bikini i pa torrat amb mantega i melmelada.... mmmmmm.
Vam sopar a un dels restaurants del poble, concretament al Restaurant Matarraña. Un menjador presidit per una llar de foc, i cuina casolana van acabar d'arrodonir l'escapada.
Al dia següent ens vam dirigir fins al Santuari de la Verge de Gràcia al que es pot accedir caminant, però fins on nosaltres vam arribar en cotxe (us l'indiquem perquè no tingueu pèrdua).
De l'edifici només es conserva la façana principal i un parell de murs exteriors, però val la pena apropar-s'hi. Sembla mentida que allà, al mig d'aquell bosc, s'alci aquella construcció.
Tots dos ja hi havíem estat, en èpoques i moments diferents, així que ho vam tornar a gaudir.
Després d'un passeig pel poble, vam dinar un menú a la plaça i vam pujar a visitar el Castell i l'església de Santa María la Mayor.
Tot fent unes quantes fotografies més per tal d'immortalitzar el moment, i comprant algun record, vam tornar cap a Tarragona posant fi a un cap de setmana sorpresa que en Francesc es va treballar de valent ;)
I per si encara podia haver-hi quelcom més, amb l'acompanyament de la Lluna Plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada